Doña Emilia Vallespí de Adell (Crònica fúnebre i seguici dels tres orfes)
El dissabte en què quaranta carruatges ploraren els crits de Josefina, Alberto i Pepín
«Dissabte passat, a les dues i mitja de la vesprada, deixà d’existir, després d’una llarga i penosa malaltia, la virtuosa senyora Doña Emilia Vallespí de Adell, amantíssima esposa del nostre estimat amic D. José Adell. Mai no podrem oblidar la gràcia, l’enginy i l’amabilitat amb què acollí a tots els qui es presentaven a sa casa.
Sobre el taüt, cobert literalment de flors naturals, es llegien entre moltes corones les dedicatòries següents: “A la seua estimada Emilia, Pepe”; “A la seua adorada mare, Josefina, Alberto i Pepín”.
A les cinc de la vesprada, en ser conduït el fèretre al cotxe fúnebre, es produí una escena esquinçadora: no hi havia una sola persona que no plorara en escoltar els esquinçadors crits dels tres orfes de la finada: Josefina, Alberto i Pepe, que, en la seua inconsciència de la infantesa, sols veien que s’emportaven sa mare i demanaven a tot preu anar-se’n amb ella!... Més de quaranta carruatges acompanyaren el seguici presidit pel Cònsol d’Espanya, D. Juan Capllonch y Puerto, fins al cementeri de São João Batista.»
