“Quan comprendran tots que a la força dels principis, i no a la força dels hòmens, està reservada la victòria!” — «¡Cuándo comprenderán todos que á la fuerza de los principios y no á la fuerza de los hombres, está reservada la victoria!»— Pepe Adell (José Adell y Fons, 12 d’octubre de 1893 • Obra Nº 24)
España / Río de Janeiro (Siglo XIX)📍 Río de Janeiro (Rua da Ajuda)

Gaspar de los Reyes Thous

Periodista i Fundador de «La Unión Española» a Rio de Janeiro

Amic i fundador del diari on Pepe treballà cinc anys com a redactor i després assumí la direcció.

De tradició carlista però d’esperit cavallerós, fundà a Rio de Janeiro La Unión Española. Com subratllà Morales de los Ríos, la lleial col·laboració entre Thous i el republicà-socialista Pepe Adell demostrava la noblesa d’aquell grup.

Contempleu amb els Vostres Propis Ulls els Retalls Originals d’aquesta Història

📜 Retall Original DigitalitzatPág. 20 — del Quadern Històric Familiar (89 pàgs.)
100%Pantalla Completa ↗
Pàgines d’aquest document (5):
Gaspar de los Reyes Thous — pág. 20

📜 Transcripció Completa de l’Article Original (en Valencià)

Transcripció situada sota l’article original en el perfil Valencià. Podeu canviar d’idioma per llegir-la en Castellà o Portugués:

Encapçalament de l’original: Nº 09 • La Unión Española (Rio de Janeiro, 27 de Desembre de 1897)Pág. 20

A «La Iberia» (Defensa autobiogràfica de José Adell)

«Anomena La Iberia “periodista novell” a qui açò escriu. Sense vanitat, però en honor a la veritat dels fets, recordarem que des de ben xiquet donàrem els nostres primers passos a la premsa espanyola.

L’any 1885 fórem nomenats secretaris de redacció de La Luz a Barcelona, compartint tasques amb hòmens de la talla de D. Rosendo Arús, D. Cristóbal Litrán i D. Fernando Tarrida del Mármol; el 1887 exercírem com a corresponsals polítics i el 1889 redactàrem les revistes de política internacional d’El Sufragio Universal.

Encara que sense facultats per a això, director sóc hui de La Unión Española, i crega el col·lega i crega la colònia que així com no vaig assumir tal càrrec per ambició personal, feliç em jutjaré el dia en què puga cedir-lo a qui sàpia amb més competència defensar els interessos d’Espanya al Brasil.»

✍ Signatura a l’original: José AdellTranscripció en valencià de l’editorial autobiogràfic signat per José Adell a La Unión Española (pàg. 20).
Encapçalament de l’original: Nº 36 • La Unión Española (Rio de Janeiro, 12 de Desembre de 1897)Pág. 19, 20

Filipines (La insurrecció tagala, José Rizal i el camí de la pau)

«En examinar les causes de la insurrecció a l’arxipèlag filipí, des de les predicacions del doctor José Rizal i la fundació del Katipunan fins a l’alçament d’Aguinaldo, hem de parlar amb sencera sinceritat.

Enemics som, perquè repugnen a la nostra consciència i al nostre patriotisme, tant de la intolerància negra com de la roja. El major bé per als pobles és la pau fundada en la justícia i en la concessió de llegítima representació parlamentària a les Corts als habitants de les Filipines.»

✍ Signatura a l’original: José AdellTranscripció en valencià de l’editorial signat per José Adell a La Unión Española el 12 de desembre de 1897 (pàgs. 19 i 20).
Encapçalament de l’original: Nº 38 • La Unión Española (Rio de Janeiro, Febrer de 1898)Pág. 20

Allò del Dia (L’explosió del cuirassat «Maine» a l’Havana)

«A propòsit de la terrible explosió del cuirassat nord-americà “Maine” al port de l’Havana, certs periòdics sensacionalistes de Nova York s’han despatxat al seu gust durant la setmana que acaba de transcórrer inventant les més estupendes novetats.

Mentre els mariners espanyols arriscaven les seues vides als bots per salvar els nàufrags nord-americans, la premsa groga fabrica calúmnies sense esperar el dictamen de les comissions tècniques, buscant arrossegar dos pobles a una guerra fratricida.»

✍ Signatura a l’original: José AdellTranscripció en valencià de la columna signada per José Adell a La Unión Española el febrer de 1898 (pàg. 20).

Fitxes Documentals Relacionades a l’Arxiu:

Nº 01 • Maig de 1927 • Págs. 84, 85

L’adeu colpidor de l’arquitecte del Museu de Belles Arts a l’amic del somriure inoblidable

📜 Transcripció del Text en Valencià

«Pepe Adell ha mort. Els seus ossos reposen en un racó ignorat d’un cementeri provincià, allà a Bahia. No és el cas de comentar la seua mort amb un senzill Requiescat in pace: la seua memòria està viva en el record i en el cor dels qui el coneguérem.

Si algun dia el seu crani caiguera entre els dits de la mà d’un nou Hamlet, que no es preocupe amb el “To be or not to be”: ser o no ser mai no fou per a Pepe Adell objecte de cap qüestió personal. Era un socialista pur, d’aquells que, com els primers catecúmens cristians, anaven fins al martiri en confessar la fe que els encoratjava.

Allà en aquella caseta colonial baixa d’un sol pis de la Rua da Ajuda, el ràfec de la qual quasi tocàvem amb la punta dels nostres bastons, tenia el seu taller de mestre gravador en metall i la impremta de La Unión Española. Pepe Adell, per acompanyar l’exposició mesurada dels seus ideals, semblava voler suavitzar-los amb l’auxili d’una arma defensiva, un escut... el seu somriure. Érem tots així, riallers, alegres: perquè intuïtivament seguíem aquella màxima de Pepe Adell que diu: “Més val parlar de coses rialleres que escriure sobre llàgrimes.”»

Obrir fitxa documental i citació →
Nº 09 • 27 de Desembre de 1897 • Págs. 20

Quan intentaren anomenar-lo «periodista novell», Pepe narrà tota la seua trajectòria des dels 17 anys

📜 Transcripció del Text en Valencià

«Anomena La Iberia “periodista novell” a qui açò escriu. Sense vanitat, però en honor a la veritat dels fets, recordarem que des de ben xiquet donàrem els nostres primers passos a la premsa espanyola.

L’any 1885 fórem nomenats secretaris de redacció de La Luz a Barcelona, compartint tasques amb hòmens de la talla de D. Rosendo Arús, D. Cristóbal Litrán i D. Fernando Tarrida del Mármol; el 1887 exercírem com a corresponsals polítics i el 1889 redactàrem les revistes de política internacional d’El Sufragio Universal.

Encara que sense facultats per a això, director sóc hui de La Unión Española, i crega el col·lega i crega la colònia que així com no vaig assumir tal càrrec per ambició personal, feliç em jutjaré el dia en què puga cedir-lo a qui sàpia amb més competència defensar els interessos d’Espanya al Brasil.»

Obrir fitxa documental i citació →
Nº 24 • 12 d’Octubre de 1893 • Págs. 71, 32

Carta fraternal al fundador de La Unión Española sobre la força invencible dels principis

📜 Transcripció del Text en Valencià

«El meu distingit amic D. Gaspar de los Reyes Thous: Em pregunta vosté la meua modesta opinió sobre el retraïment de D. Emilio Castelar i sobre les declaracions de D. Manuel Ruiz Zorrilla i D. Francisco Pi y Margall.

No són els cabdills ni les espases els qui salven els pobles, sinó la maduresa de la consciència ciutadana i la bondat de les doctrines.

Quan comprendran tots que a la força dels principis, i no a la força dels hòmens, està reservada la victòria!»

Obrir fitxa documental i citació →